IMAGENES MOTIVACIONALES

MI VIDA

CUARESMA

No se sabe con que precisión empezó la cuaresma,  La Cuaresma es un tiempo litúrgico de carácter penitencial y preparatorio, que vivimos durante cuarenta días, antes de entrar en la Semana Santa, semana en que celebramos desde la entrada triunfal de Cristo a Jerusalén hasta su gloriosa resurrección. Este tiempo es precioso y nos ayuda a hacernos fuertes espiritualmente, a la vez que nos ayuda al desprendimiento de aquello con lo que luchamos por caminar a la santidad. 

La Cuaresma se originó en la antigua religión de los misterios de Babilonia. “Los cuarenta días de abstinencia de la Cuaresma fueron tomados directamente de los adoradores de la diosa babilónica, parece que entre los paganos esta cuaresma era una preparación indispensable para la gran fiesta anual en conmemoración de la muerte y la resurrección de Tamuz” (Las Dos Babilonias)

MIERCOLES DE CENIZA

El Miércoles de Ceniza, el anterior al primer domingo de Cuaresma, se realiza el gesto simbólico de la imposición de ceniza en la frente de los fieles, La ceniza representa la destrucción de los errores del año anterior al ser estos quemados. Mientras el sacerdote impone la ceniza dice una de estas dos expresiones: "Arrepiéntete y cree en el evangelio" o "Acuérdate de que eres polvo y al polvo has de volver".

 También acaban los carnavales, una tradición que siempre han ido muy ligada como fiesta pagana previa a la cuaresma, donde se comía y bebía por doquier durante tres días, antes de que llegara el miércoles de ceniza, y con ello el ayuno y la abstinencia. Para despedir la celebración, el miércoles de ceniza se realiza el tradicional entierro de la sardina.

EL CARNAVAL Y LA CUARESMA

La cuaresma y el carnaval están histórica y sociológicamente vinculadas entre sí. La cuaresma es un período de 40 días marcado por la preparación a la celebración de la Pascua y de la Pasión de Jesús. El carnaval nace asociado a la cuaresma. Puesto que durante la cuaresma se habían de suprimir todas las actividades de divertimento, el carnaval constituye una concentración de actividades lúdicas. Como si se quisiera llegar en tres días a tal saturación de fiesta y diversión, que no se las echara de menos durante los 40 días siguientes. Fue así como se introdujo otra celebración de signo exactamente contrario al de la cuaresma: el carnaval.

El nombre carnaval viene del latín: “carne vale”, es decir, “adiós carne” o “despedida de la carne”. Para los cristiano, Cuaresma, junto con Navidad y Semana Santa, es el periodo mas importante del año y se inicia el miercoles.

SEMANA SANTA Y CUARESMA

Al final de la cuaresma los católicos celebran la Semana Santa, en la que recuerdan la pasión, muerte y resurrección de Jesús. La Semana Santa comienza con el domingo de ramos, este día se recuerda cuando Jesús entró a Jerusalén y todo el pueblo lo alabó como Rey. Este día, los católicos llevan palmas a la Iglesia , como los judíos en tiempo de Jesús, para que las bendigan.

Jueves santo: El jueves de la Semana Santa, recordamos el día que Cristo tuvo la ultima cena con sus apóstoles. Esta cena es muy importante porque en ella Jesús,como sabía que iba a morir, quiso hacer algo para poder quedarse para siempre con los hombres. Dejándonos la eucaristia, o sea la comunion. Entonces, cada vez que comulgamos, Cristo que está en la hostia, entra en nuestra alma.

Viernes santo: Después de la última cena, Jesús fué a rezar a un monte que se llamaba de los Olivos y allí lo tomaron preso. Después lo interrogaron, lo azotaron, le pusieron una corona de espinas, se burlaron de El y finalmente le clavaron en una cruz y murió.

                               

Domingo de resurreccion: Después de su muerte, Cristo fué sepultado y al tercer día resucitó. Este domingo de resurrección es el día más importante de la Semana Santa, es el día de más alegría para los catolicos.

Cristo ha triunfado sobre la muerte, con esto logro abrir de nuevo las puertas del cielo, o sea que al morir, podamos salvarnos y vivir por siempre felices en compañía de Dios.

¿por que sentimos miedo?

¿PORQUE SENTIMOS MIEDO?

El miedo es la reacción que se produce ante un peligro inminente. Cuando sentimos miedo creemos que tenemos una baja capacidad de control y de predicción. No obstante, consideramos que necesitamos hacerle frente de manera inminente y para ello, movilizamos toda una serie de comportamientos. Siempre evitamos y/o escapamos de aquello que nos produce ese temor.

¿Para qué sirve el miedo?

Fundamentalmente, nos sirve para “reaccionar "y escapar eficazmente cualquier peligro inminente. El miedo nos paraliza y nos hace fijar toda nuestra atención en el estímulo.

El miedo es una sensación negativa que aparece cuando percibimos una amenaza. Se le considera un mecanismo básico de supervivencia que se produce en respuesta a algún estímulo específico, dolor o peligro. Es un sentimiento basado en hechos que sucederán en el futuro o una reacción a algo que está acaeciendo en el presente. La conducta habitual del miedo es huir de lo que se teme.

Los miedos además pueden aparecer como consecuencia de catástrofes o situaciones de mucho estrés. Un niño que cae en un pozo puede desarrollar miedo a las alturas, al agua, a la oscuridad o a los sitios cerrados. Pero también se producen contagios de miedo. Una persona puede reaccionar temerosamente a partir de ver dicha respuesta.

EL MIEDO EN LAS PELÍCULAS DE TERROR

Las películas de terror se conectan con nuestros miedos más profundos y se esfuerzan por asustarnos, pero son extrañamente adictivos. La belleza y el éxito de las películas de terror provienen del miedo de lo desconocido, lo que prepara el camino para el suspenso y la adrenalina en la audiencia. Podemos definir el miedo como una sensación que provoca el cerebro al ver que podemos sufrir algún daño. El resto del cuerpo, al notar la alarma, decide buscar una alternativa segura,  no todo el mundo sabe controlar el miedo de la misma manera, algunos pueden ser sensibles a unos temores que otra gente ve como algo inofensivo. Por eso muchas veces, cuando tenemos miedo, nuestro cuerpo reacciona de una manera determinada y extraña.                                                                                                                                      La bogifobia es una fobia que se define como un persistente e irracional miedo a lo sobrenatural y las leyendas urbanas como los asustadores de niños, o los fantasmas y monstruos imaginarios.

ASPECTOS BÁSICOS QUE TODA PELÍCULA DE TERROR DEBE TENER

Las películas de terror poseen ciertas características que permiten al cinefilo sentir una sensación de miedo, los cuales son:

• La atmósfera: Escenas oscuras llenas de sombras inquietantes, objetos extraños y alarmantes

• El sonido: Las películas de horror generalmente convierten efectos sonoros normales en elementos sonoros "escalofriantes". Con la elección del momento oportuno

• Fuerzas malignas: Un antagonista de película de terror puede ser cualquier tipo de persona, animal o criatura que representa algún tipo de fuerza maligna.

REFLEXIÓN PERSONAL DE A QUE LE TENGO MIEDO

No le tengo miedo a nada.

LA CANDELERA

Ens referim a la Fira de la Candelera, que té lloc cada 2 febrer a Barbastre. Una festivitat que comença les seves arrels en el segle XVI, quan la reina Germana de Foix va lliurar a la capital de l'avero el privilegi de la seva celebració en l'any 1512.

La fira va tenir el seu origen com un mercat agrícola, però amb el pas dels segles ha anat evolucionant i es pot trobar tot tipus de gènere entre els seus llocs. També s'uneixen als festejos dels comerciants de Barbastro.

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-sequaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I any 496.

La Fira de la Candelera és la celebració més emblemàtica de Molins de Rei i una de les tradicions més populars del país, que avui és possible gràcies a l’esforç i a les iniciatives de tot un poble que el llarg de moltes generacions ha invertit en aquest projecte col.lectiu de projecció de la vila, d’obertura i acolliment.

Molins de Rei ha sabut mantenir viva la Fira de la Candelera al llarg de 168 anys. L’agricultura és el fil conductor i l’origen d’aquesta festa que s’ha mantingut al llarg dels anys, i alhora ha anat incorporant diferents canvis i novetats, i ha sabut combinar tradició i modernitat, que són els dos elements que caracteritzen aquest esdeveniment firal. La Fira és, d’una banda l’exponent d’un bon nombre de sectors que abracen aspectes molt diversos de l’economia: planter i jardineria, maquinària agrícola i de jardineria, cavalls i bestiar, vins, alimentació, comercial i industrial, de l’automòbil, brocanters i col·leccionisme, artesania i encants, ecologia, arts; i, d’altra, és el marc on es desenvolupen diferents activitats socioculturals i lúdicofestives: el pregó amb què s’inicia l’esdeveniment, les jornades agràries, el típic esmorzar de traginers, els concursos, les exposicions, els concerts, els espectacles teatrals, les presentacions de llibres, els castellers, les ballades de gegants, la botifarrada popular, activitats relacionades amb el mon del motor, etc.; completen el que la vila ofereix a molinencs i forans. Cal ressenyar també la participació dels més petits en la fira jove i de les entitats i associacions de la vila amb estands propis, així com les activitats relacionades amb el món del motor i el parc d’atraccions.

LA VERGE DE LA CANDELERA

Verge de la Candelera o La nostra Senyora de la Candelera, és una advocació de la Mare de Déu que té el seu origen a l'illa de Tenerife. La seva etiologia deriva de la candela, que representa a la llum ( la llum santa que guia cap al bon camí i la redempció i aviva la fe en Déu). 

La seva devoció té molt arrelament en països com Espanya, Bolívia, Mèxic, Perú, Colòmbia i altres. Així mateix, el seu patronatge s'estén a diverses ciutats i països d'Amèrica i d'altres continents.

LA SEMANA DE LOS BARBUDOS

se li deu el nom setmana dels barbuts gràcies a que es celebren diversos sants amb barbes entre els dies 15 i 17 de gener, els quals són Sant Pau Ermità, Sant Maur i Sant Antoni Abat. I alguns altres com Sant Hilari, Sant Fructuós i Sant Vicenç.


Durant aquesta setmana es registren les temperatures més baixes de l'any, de manera que la comunitat popular acompanya aquest fet amb aquests que estan relacionats a la setmana dels barbuts com "potser en aquestes èpoques la barba era la millor manera d'abrigar-" "per sant Antoni fa un fred de el dimoni "etc.

SANTS BARBUTS

 Pau Ermità: Era un ermità que vivia al desert en una cova, s'alimentava de pa que li portava un corb. Es vestia amb fulles de la toca.

Sant Maur Abat: És un dels primers Benedictos, a més, va ser part d'una congregació dedicada als estudis literaris, artístics i històrics importants a frança.



 Sant Antoni Abat: era una persona que pretenia aconseguir la perfecció moral i espiritual a través de l'ascetisme, el qual va ser sotmès pel dimoni mentre vivia al desert, se li considera com el protector dels animals domèstics i aquesta representat acoompañado amb un porc. A barcelona es celebren els tres tombs, o les tres voltes, en què es beneeixen les mascotes.

L'any 2016 ha començat amb temperatures molt superiors a les habituals per a aquesta època de l'any en bona part de el centre i sud d'Europa. Fins i tot en zones de muntanya com el Pirineu, els termòmetres no havien marcat encara aquest any xifres negatives.

Seguint la tradició dels refranys, però, en aquesta setmana coneguda en moltes cultures com la setmana dels barbuts (en referència a l'santoral catòlic), el fred s'ha deixat notar per primera vegada en bona part de les zones de l'interior de la Península.

Al Vendrell, la Setmana dels barbuts se celebra, des de fa ja 26 anys, amb un sopar que reuneix les barbes de la localitat i algunes més de la resta de la demarcació. Es tracta del 'Sopar dels Barbuts', una reunió oberta a tothom que compleixi amb els tres requisits establerts pels organitzadors: tenir barba -qualsevol barba és vàlida-, tenir sentit de l'humor -un bon barbut ha de saber gaudir de la seva pròpia somriure, ja que riure és una virtut que afavoreix la bellesa de cabells-, assegurant.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.

simbologia de nadal

SIMBOLOGIA DE NADAL

el Nadal és una festa religiosa celebrada pels cristians per commemorar el naixement de Jesucrist. Se celebra cada 25 de desembre, a més aquest dia no només serveix per celebrar la nit bona, sinó que també es commemora el període Fins al dia de reis.

Uns dels símbols més referents a Nadal són:

 Arbre de Nadal: L'arbre de Nadal simbolitza l'arbre de l'paraizo, a el pecat original de la figura de Jesús com redemptor dels pecats.

Adornos:

• Estrella:  Símbolo de guía, en referencia a la estrella de Belén
• Las bolas: Manzanas, en referencia a las tentaciones
• Guirnaldas y espumillones: Simbolo de unidad y alegria
• Luces: originalmente velas, simbolizando la luz de Jesús que ilumina el mundo.   

Pessebre: és un símbol important del Nadal, ja que representa l'arribada de Jesús a el món. Dins el pessebre, les figures essencials són la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús, al costat de la mula i el bou. Altres figures de pessebre són els tres Reis Mags (Melchor, Gaspar, Baltazar) i els pastors.

Nen Jesús: és el personatge central, el Fill de Déu i Redemptor de la humanitat, és el que porta la llum a el món.
Mare de Déu: simbolitza la fidelitat, la puresa i l'amor.
Sant Josep: representa la fortalesa i l'obediència.
Reis mags, Gaspar, Baltasar i Melcior: simbolitzen la saviesa. Li porten obsequis Jesús i són els que revelen la naturalesa divina de Jesús.
Estrella de Betlem: simbolitza la fe i l'esperança que guia la vida dels cristians.

 Corona nadalenca: representa les quatre setmanes en què arriba el Nadal, estan fetes amb branques de pins o avet

ELS REIS MAGS

La festa dels Reis Mags és comunament anomenada "Epifania", paraula que en grec vol dir "manifestació", en el sentit que Déu es revela i es dóna a conèixer. Aquesta festivitat se celebra el 6 de gener en diferents parts de món.

L'església celebra com Epifanies tres manifestacions de la vida de Jesús:

L'Epifania davant els mags d'orient (manifestació als pagans).

El terme "mag" feia referència als "savis" en l'antiguitat. En aquest cas van ser homes savis que van venir "de l'Est". Això va poder haver estat una referència de llocs com Aràbia, Mesopotàmia o algun lloc més a l'est de Palestina.

Epifania de l'Baptisme de el Senyor (manifestació als jueus).

L'Epifania de les noces de Canà (manifestació als seus deixebles).

Els reis mags són Melcior, Gaspar i Baltasar. Els reis mags eren reis de territoris orientals que van portar com a regal or, encens i mirra per al futur rei de reis: el Nen Jesús.

Segons el Nou Testament de la Bíblia, els tres reis mags eren persones sàvies que van seguir l'estela de l'estrella de Betlem doncs sabien que aquesta els indicaria el lloc de naixement de l'infant Jesús, Fill de Déu.

A aquests reis se'ls denomina "mags" no en el sentit de bruixots. La paraula "mag", en aquest context, té el seu origen en el grec magoi, que es referia a les persones de classes educades, o sigui, savis.

Els tres reis mags van emprendre el viatge carregant el regal que oferirien a el nou rei. El rei mag Melcior, que es caracteritzava per la seva saviesa, va portar un cofre d'or. El rei Gaspar, anomenat 'el generós i bondadós', va preparar de regal encens especials, i el rei Baltasar va decidir ofrenar a el nou rei amb mirra, usada per fabricar perfums, medicina i papirs.

El dia dels reis mags es celebra en alguns països com, per exemple, Espanya, el 6 de gener, dia en què els nens que s'han portat bé reben els presents dels reis.

Els reis mags formen part de les representacions de Betlem o el pessebre perquè són personatges que van estar presents en el naixement de Jesús.

L'arribada dels reis mags a el lloc de naixement de Jesucrist és considerat una epifania del senyor, és a dir, una manifestació divina doncs va donar a conèixer el naixement del fill de Déu.